DIVISA

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria Mercè Marçal




És un gran do saber expressar i agrair ser Dona amb tant poques paraules. Entenc que és una resposta molt contundent a la quantitat de vegades que ha estat menyspreada la persona per raó del seu gènere.

Des de fa molts segles que la dona ha estat denigrada tant pels filòsofs com per les respectives societats civils i no cal dir per totes les religions, si més no, per algunes que conec i molt principalment per la catòlica.

Ser conscient de la discriminació que vers la dona hi ha hagut i per desgracia encara en el segle XXI i continua havent-hi, fa que la M. Mercè Marçal conscient de la mancança de les dones, agraïa : haver nascut dona.

Què difícil és quan una persona te poder, de qualsevol tipus, adonar-se de la realitat i actuar amb responsabilitat i coherència. M. Mercè Marçal ho sabia prou bé i per això, entenc, que agraïa el do de : classe baixa.

Viure en un petit país on la cultura és reprimida, la llengua refusada i prohibida, fa que les persones que estimen la seva terra i alhora es consideren obligades a treballar per la seva defensa, agraeixin el do haver nascut en una : nació oprimida.

Finalment està clar que per poder assumir aquests tres dons, cal de totes totes, ser rebel; altrament és impossible. Por existir qui pensi que amb submissió també es poden aconseguir objectius, personalment crec que quan la finalitat és tan important, no hi ha cap més remei que ser rebel, sinó els poders de l’entorn absorbeixen els intents.

Aquesta setmana que hem recordat el “Dia internacional de les Dones” em plau haver fet aquest reconeixement a aquesta gran dona M. Mercè Marçal, que tant va treballar pel feminisme en els nostres dies. Tenim la sort de gaudir de la seva obra i això ens esperona a continuar, cadascuna en el seu lloc, la seva tasca, el que vol dir no oblidar mai, mai, que les dones aquí i arreu som persones amb igualtat de virtuts i defectes com els nostres companys, els homes, i per tant fins que no existeixi una vertadera i real paritat no hem de deixar de tenir present la responsabilitat que voluntàriament hem assumit.