CANT ESPIRITUAL

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dar en una altra vida?

Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!

I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
I quan vinga

Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

I quan vinga aquella hora de temença
..........................................................

Si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà'ls cercant un altre com?
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.

I quan vinga aquella hora de temença
..........................................................

I quan vinga aquella hora de temença
..........................................................

I quan vinga aquella hora de temença
..........................................................

ELS CONTRABANDISTES - POPULAR CATALANA

M’adono que les parades que hi ha al "mercat" estan molt sortides de bona música i molt especialment de la Marina Rossell, com a preludi del recital que ens oferirà aquest curs a la nostra escola amb motiu de les festes de Nadal, la qual cosa és motiu de satisfacció.

És evident que no em vull pas quedar sense exposar el “meu producte” però el problema és que el nom de la cançó que tinc assignada, d’entrada, no anima a parar-se davant la meva paradeta. Però com que no hi ha res que sigui inexplicable tot seguit em proposo cridar l’atenció de les persones visitants i fer que us interesseu per la cançó, “Els contrabandistes”

POPULAR CATALANA. Aquest anunci no és ja una espècie de crida per mirar que hi ha? No us adoneu que el que no ens podem permetre es perdre la nostra identitat? I què millor per conèixer el nostre petit país que saber-ne les seves tradicions? Apa doncs, no us dolgui parar-vos un xic que aprofitaré per explicar-vos quelcom més.

EL SEU NOM. Indica que sempre hi ha hagut persones que es dediquen a afers il·legals o prohibits. Si això ja passava fa molts i molts anys, perquè ens en estranyem ara? Acceptaríem aquesta activitat si el motiu fos quelcom en benefici dels habitants d’un país? La finalitat justifica els mitjans?

Totes aquestes preguntes penso que si en les fem, acabarem adonant-nos que si bé la tècnica avança moltíssim, l’actuació de les persones acostuma sempre a patir mateixos tics. Si es pogués portar de contraban amor, estima, amistat, etc. valdria la pena, però quan l’únic objectiu és el benefici econòmic, val més que desestimen aquesta activitat.

Us deixo marxar, faltaria més, a contemplar una altra parada del mercat, però no sense abans recordar-vos que tenim un país molt autocritic, ja que en les seves cançons populars posen en evidència unes activitats de sempre gens recomanables, però que malgrat aquests entrebancs humans, el país continua viu, molt ple de vida; no el defraudem.