Avui sabeu? les fades i les bruixes s’estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
Endevinen l’enllà, on les ombres s’animen.
(Bruixa de dol – M. Mercè Marçal)
Han canviat entre elles escombres i varetes
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
Endevinen l’enllà, on les ombres s’animen.
(Bruixa de dol – M. Mercè Marçal)
En l’imaginari popular diem que:
FADA.- Criatura petita, presumida, rica en sensibilitat, amant del silenci i el moviment. Algunes habiten en els prats, altres en els jardins coberts de flors... Es troben en una atmosfera que la nostra vista no pot captar.
Resumiria dient: són éssers femenins, fascinants, seductors i que malgrat no hem pogut veure, estimem. Quin goig explicar un conte de fades!
BRUIXA.- És una dona que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques. S’acostuma a presentar com una dona vella, lletja i dolenta.
El meu resum és: convé contraposar un tipus de dona a la fada.
De les fades, si més no pel que a mi respecta, tan sols les conec en contes més o menys bonics, positius,.. que fan de bon explicar, perquè els infants que els escolten, els permet descobrir un món màgic que sempre te molt bona acceptació.
En quan a les bruixes això ja és tota una altra història. Efectivament també serveixen per explicar contes però totalment contraris, vull dir que són per a fer por, renyar, en una paraula, es tracta de personatges negatius.
Però havent exposat el servei que fan tant les fades com les bruixes, potser convé desmitificar una mica a aquestes últimes, ja que la història no és la que normalment fem servir, sinó ben al contrari.
Durant l’edat mitjana, el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, atribuint a les bruixes totes les calamitats o per marginar, empresonar i fins tot executar-les perquè no encaixaven en l’ordre social establert.
I per què no encaixaven? Doncs perquè en la època de la Inquisició, tota dona vella, sola, pobra o amb tares físiques no era acceptada i corria el greu perill de ser acusada de bruixa i ser executada, sense cap garantia processal, després d’haver passat per dies d’interrogatoris i cruels tortures físiques. Obtenir o no una confessió, tan se valia.
El fet és que entre 1450 i 1750 moltes regions d’Europa, i sobretot Catalunya, van patir la cacera de bruixes. En total, es calcula que es van processar 110.000 persones i es van executar unes 60.000, la majoria pel sistema de la forca i d’altres cremades. A casa nostra es van produir més de 400 execucions, moltes més que a la resta d’Espanya, on només se’n van produir 107.
Una vegada més constatem que ignorància i poder, dona com a resultat una gran quantitat d’injustícies.
Ara és quan m’apropio del pont simbòlic que estableix M. Mercè Marçal per a fer-nos veure la possibilitat d’establir l’espai mític on les fades i les bruixes s’estimem.
Considero que les diferències existents entre persones, poden molt bé ser abolides si ambdós grups oposats, fan servir la intel·ligència, el coneixement i el diàleg que permeti l’intercanvi de les “escombres i varetes” i així aconseguir un món millor.
FADA.- Criatura petita, presumida, rica en sensibilitat, amant del silenci i el moviment. Algunes habiten en els prats, altres en els jardins coberts de flors... Es troben en una atmosfera que la nostra vista no pot captar.
Resumiria dient: són éssers femenins, fascinants, seductors i que malgrat no hem pogut veure, estimem. Quin goig explicar un conte de fades!
BRUIXA.- És una dona que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques. S’acostuma a presentar com una dona vella, lletja i dolenta.
El meu resum és: convé contraposar un tipus de dona a la fada.
De les fades, si més no pel que a mi respecta, tan sols les conec en contes més o menys bonics, positius,.. que fan de bon explicar, perquè els infants que els escolten, els permet descobrir un món màgic que sempre te molt bona acceptació.
En quan a les bruixes això ja és tota una altra història. Efectivament també serveixen per explicar contes però totalment contraris, vull dir que són per a fer por, renyar, en una paraula, es tracta de personatges negatius.
Però havent exposat el servei que fan tant les fades com les bruixes, potser convé desmitificar una mica a aquestes últimes, ja que la història no és la que normalment fem servir, sinó ben al contrari.
Durant l’edat mitjana, el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, atribuint a les bruixes totes les calamitats o per marginar, empresonar i fins tot executar-les perquè no encaixaven en l’ordre social establert.
I per què no encaixaven? Doncs perquè en la època de la Inquisició, tota dona vella, sola, pobra o amb tares físiques no era acceptada i corria el greu perill de ser acusada de bruixa i ser executada, sense cap garantia processal, després d’haver passat per dies d’interrogatoris i cruels tortures físiques. Obtenir o no una confessió, tan se valia.
El fet és que entre 1450 i 1750 moltes regions d’Europa, i sobretot Catalunya, van patir la cacera de bruixes. En total, es calcula que es van processar 110.000 persones i es van executar unes 60.000, la majoria pel sistema de la forca i d’altres cremades. A casa nostra es van produir més de 400 execucions, moltes més que a la resta d’Espanya, on només se’n van produir 107.
Una vegada més constatem que ignorància i poder, dona com a resultat una gran quantitat d’injustícies.
Ara és quan m’apropio del pont simbòlic que estableix M. Mercè Marçal per a fer-nos veure la possibilitat d’establir l’espai mític on les fades i les bruixes s’estimem.
Considero que les diferències existents entre persones, poden molt bé ser abolides si ambdós grups oposats, fan servir la intel·ligència, el coneixement i el diàleg que permeti l’intercanvi de les “escombres i varetes” i així aconseguir un món millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada