dilluns, 26 d’abril del 2010

A LA LLENGUA PÀTRIA

Salut, oh llengua rica d’harmonies
que en la maror has sortejat l’escull
del desafecte greu. Beneita sies,
llengua d l’alt En Jaume i Ramon Llull!

Entre els lleials que no et volgueren morta
ni menyspreada m’he pogut comptar;
som de l’estol que mai per mai comporta
la cendra ofegadora dins ta llar.

Princesa de florides primaveres
en castell que no es dóna a l’enderroc!
Mercès, oh llengua pàtria, que em volgueres
al teu servei humil de ventafoc.


Desitjar salut a la “nostra llengua” és quelcom que en aquests moments és molt necessari. Per a complir aquest desig el millor que podem fer és saber-la defensar i això podem aconseguir-ho si prèviament aprenem a conèixer-la, i estimar-la.

Si sabéssim reconèixer la seva gran riquesa amb les seves harmonies, sabríem superar tots els esculls i antipaties de les persones que no l’estimen. Preciós el reconeixement i categoria que li dona la M. Antònia, per haver sigut la llengua de dues persones tan importants per a la nostra història i a la vegada tan lligats a l’illa de l’autora, com són en Jaume I i Ramón Llull.

Voldria que sempre la meva/nostra lleialtat fos present i cap cendra pogués ofegar-la.

La força de la nostra llengua l’ha fet que pogués gaudir de florides primaveres i malgrat no ha faltat qui ha pensat i creu encara ara, que ha estat i és previsible la seva desaparició, l’estimació de totes les persones que al llarg dels segles l’ha parlat, llegit i estimat, ha construït aquest castell inextingible del que nosaltres ens cal ser-ne fervents guardians i així poder continuar la gran tasca dels nostres avantpassats.

Qui perd la LLENGUA per la IDENTITAT!!!


divendres, 2 d’abril del 2010

ROSA FABREGAT


Em plau presentar-vos a totes les companyes, Rosa Fabregat, amb qui tinc la gran sort de gaudir de la seva amistat.

Entenc que tota la seva trajectòria entre dins del que estem treballant aquest any “Memòria de la Transició” i per tant he cregut que la millor manera de saber qui és, per les que encara no la coneixeu, és llegint el poema que aquest any ha compost amb motiu del Dia de la Dona que va commemorar l'Ajuntament de Llorenç del Penedès. Gaudiu-ne!

NO CALLAREM, LES DONES

No callarem, les dones. No callarem.
Contra el silenci de la història
que ens ha esborrat sens compassió. Conscienciació.

No hem existit, les dones,
tot practicant la submissió
que ens inculcaven en la infància. Marginació.

Ens han negat la nostra força.
Han esborrat els nostres dons
massa cronistes de la història.

No hem existit, car no s’ha escrit
en els seus llibres, la nostra vida.
No callarem, contra l’oblit, les dones.

Fa massa segles que ho fem.
Defensarem el que ens pertoca.
No callarem. Exigirem tots els drets
ja conquerits i lluitarem pels que ens neguen.
Igualtat en el treball i la família.
Paritat en les religions que ens anorreen. Com la nostra.

Igualtat en l’educació i en el poder de decisió
de les escoles, de les empreses,
ajuntaments, universitats, institucions.

Fora per sempre la imatge cruel de tants homes
comandant el món, sense la dona.
No callarem les dones. No callarem.

Per si voleu saber-ne més, us diré que va néixer a Cervera, la Segarra l’any 1933. És escriptora i farmacèutica. Doctora en Farmàcia i Acadèmica de la Real Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Col·legiada d’Honor del Col·legi de Farmacèutics de Lleida i Sòcia d’Honor de l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana).

La seva activitat literària s'ha desenvolupat en la poesia, la narrativa i com articulista.


Us desitjo una BONA PASQUA per a tothom