Tan bon punt vaig escoltar quina tasca havíem de fer, no sé per què em va venir al cap que el meu no seria un objecte sinó un lloc, i aquest és, EL MENJADOR.En aquesta estança és del tot imprescindible viure-hi alguna estona del dia. Sí, ja sé que a vegades queda relegat aquest servei en un altre espai de la vivenda, però que en cap cas és substitut del tot, del MENJADOR.
El lloc que he escollit ha estat en una determinada època de la meva vida, el TOT. Allà estava sempre la família: els infants hi fèiem els treballs de l’escola; les mares hi planxaven o cosien, les tardes de diumenges era el lloc de passar l’estona jugant a qualsevol dels jocs d’entreteniment més corrents, i quines rialles, i com es gaudia de l’entorn familiar o de persones amigues; lloc de conversa i també per què no dir-ho, de discussions més o menys importants de la família; de recepció de les visites, en una paraula, servia per qualsevol acte o tasca familiar. Era el nucli de la vivenda.
Tancar els ull em porta al record del meu primer MENJADOR. Hi veig un bufet, una vitrina, un armari raconer, un quadre, una ràdio posada en un petit prestatge a la paret i al cap d’un temps hi va aparèixer una “nevera”. Això ja era una altra cosa a afegir a la comoditat familiar.
Ara el MENJADOR Déu n’hi do! com ha canviat la seva fisonomia. El primer que s’hi col·loca és un sofà i com més còmode i gran millor. Ha de permetre, si es vol, aquell tancar els ulls deu minutets tan bons per relaxar-se; contemplar la televisió i molt especialment gaudir de la lectura d’un bon llibre. També hi ha la possibilitat de descansar-hi escoltant música. M’atreviria a dir que l’eix d’aquesta estança pel que fa al dia, dia, és el sofà.
He deixat expressament de nomenar la “taula”, ja que considero que ha estat i encara és, tot i havent canviat la composició dels elements que hi ha al MENJADOR, un element indispensable en cada llar.
¿Ens adonem de la importància d’aquest moble? Del tot imprescindible en dies assenyalats per poder-se reunir tota la família; de conversar sobre qualsevol tema; situades les persones al seu entorn existeix una separació obligada per la taula que dona una certa independència a cadascuna, però alhora permet poder-se veure cara a cara i això ajuda a trobar motius per convergir en la discussió, cosa que sempre és plausible i finalment, he de reconèixer que en aquest nou MENJADOR tenim la sort de poder gaudir de dos mobles insubstituïbles: sofà i taula.
Per tot això no puc per menys que ser una fidel i entusiasta admiradora del MENJADOR.
