Em plau satisfactòriament el tema triat per aquest curs, perquè moltes vegades en no tenir present la memòria històrica fa que tornem a caure amb paranys que bé que ens podríem estalviar, ja que normalment la societat, encara que amb mitjans diferents, acostuma a caure sempre en les mateixes febleses. Recuperar aquesta memòria tenint com a fil conductor les cançons, és quelcom que permet alhora d’anar descobrint o recordant fets que se’ns han escapat, gaudir de la poesia i la música.
Com a primer treball he escollit dues cançons d’intèrprets molt diferents però que exposen la situació amb to divertit. Sóc de les persones que penso que tot el que s’hagi de denunciar, és responsabilitat nostra no fer-ho, però a cops s’ha de fer de forma distesa perquè les forces controladores del moment, no hi parin tanta atenció. A la vegada estic molt convençuda que és una forma d’arribar a molta més gent.
Resumint diré: que tot el que sigui possible de fer amb PAU i si a més permet afegir-hi un somriure, és molt millor, però alhora tenint molt present no deixar de dir res per covardia.
LA GALLINETA – Lluís Llach
La gallineta ha dit que prou
ja no vull pondre cap més ou
a fer punyetes aquest jou
que fa tants anys que m’esclavitza
I si em venen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n’aprofita
La gallina ha dit que no,
visca la revolució!
A canvi d’algun gra de blat
m’heu tret la força de volar
però, us ho juro, s’ha acabat!
tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d’haver-hi cap perill
perquè m’entengui amb les veïnes.
I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n’estic farta d’impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d’un segon restrenyiment.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució!
LA DANSA DEL SABRE – La Trinca
Quan escoltàvem per la ràdio
el vot de la investidura
amb tricorni i metralleta treu el cap la dictadura
i ens quedem esparverats... garratibats
Quin cobriment que va agafar-nos
quin espant i quin canguelo
quan la veu enrrogallada
va cridar “todos al suelo” començant a disparar... ratatata
Llavors ens diuen que a València
per acabar de fer la guitza
va la cosa adelantada
i un catxondo els hi organitza
unes falles pel febrer... Ai quin merder!
Ja ens veiem tots altra vegada
ballant la dansa del sabre
que si algú no se’n recorda
és la dansa més macabra
de les que es fan i es desfan... Oi tant!
Llavors, quina nit, quina nit!
estàvem amagats sota el llit
però amb serenitat
i amb el cul apretat
no en poséssim pas nerviosos!
Tranquil Jordi, tranquil que és la Guardia Ciivil
tu tranquil.
Ai mama, por!
I se’ns donava la consigna
demà tots cap a la feina
“porque aqui no pasa nada”
segadors no esmoleu l’eina
que podríem prendre mal... en general
I sobre tot serenitat!
però si guanya el del mostatxo
valdrà més estar borratxo
i deixar-se de punyetes
corre, agafa les maletes
i no paris fins a Perpinyà... Ja s’ho farà!
i l’endemà quan va arreglar-se
quina cosa més estranya
fins i tot els més escèptics
tots cridaven “Viva España
i viva la Constitució”... mira per on!
I visca el rei... vés quin remei!
i és que no saps mai
de qui carai has de refiar-te
si serà per bé o per mal però ben segur
que mai més res no serà igual.
