Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida?
Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre, i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!
I quan vinga aquella hora de temença en què s'acluquin aquests ulls humans, obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans per contemplar la vostra faç immensa. I quan vinga
Amb quins altres sentits me'l fareu veure aquest cel blau damunt de les muntanyes, i el mar immens, i el sol que pertot brilla? Deu-me en aquests sentits l'eterna pau i no voldré més cel que aquest cel blau.
I quan vinga aquella hora de temença ..........................................................
Si heu fet les coses a mos ulls tan belles, si heu fet mos ulls i mos sentits per elles, per què aclucà'ls cercant un altre com? Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença ..........................................................
I quan vinga aquella hora de temença ..........................................................
I quan vinga aquella hora de temença ..........................................................
M’adono que les parades que hi ha al "mercat" estan molt sortides de bona música i molt especialment de la Marina Rossell, com a preludi del recital que ens oferirà aquest curs a la nostra escola amb motiu de les festes de Nadal, la qual cosa és motiu de satisfacció.
És evident que no em vull pas quedar sense exposar el “meu producte” però el problema és que el nom de la cançó que tinc assignada, d’entrada, no anima a parar-se davant la meva paradeta. Però com que no hi ha res que sigui inexplicable tot seguit em proposo cridar l’atenció de les persones visitants i fer que us interesseu per la cançó, “Els contrabandistes”
POPULAR CATALANA. Aquest anunci no és ja una espècie de crida per mirar que hi ha? No us adoneu que el que no ens podem permetre es perdre la nostra identitat? I què millor per conèixer el nostre petit país que saber-ne les seves tradicions? Apa doncs, no us dolgui parar-vos un xic que aprofitaré per explicar-vos quelcom més.
EL SEU NOM. Indica que sempre hi ha hagut persones que es dediquen a afers il·legals o prohibits. Si això ja passava fa molts i molts anys, perquè ens en estranyem ara? Acceptaríem aquesta activitat si el motiu fos quelcom en benefici dels habitants d’un país? La finalitat justifica els mitjans?
Totes aquestes preguntes penso que si en les fem, acabarem adonant-nos que si bé la tècnica avança moltíssim, l’actuació de les persones acostuma sempre a patir mateixos tics. Si es pogués portar de contraban amor, estima, amistat, etc. valdria la pena, però quan l’únic objectiu és el benefici econòmic, val més que desestimen aquesta activitat.
Us deixo marxar, faltaria més, a contemplar una altra parada del mercat, però no sense abans recordar-vos que tenim un país molt autocritic, ja que en les seves cançons populars posen en evidència unes activitats de sempre gens recomanables, però que malgrat aquests entrebancs humans, el país continua viu, molt ple de vida; no el defraudem.
Em plau satisfactòriament el tema triat per aquest curs, perquè moltes vegades en no tenir present la memòria històrica fa que tornem a caure amb paranys que bé que ens podríem estalviar, ja que normalment la societat, encara que amb mitjans diferents, acostuma a caure sempre en les mateixes febleses. Recuperar aquesta memòria tenint com a fil conductor les cançons, és quelcom que permet alhora d’anar descobrint o recordant fets que se’ns han escapat, gaudir de la poesia i la música.
Com a primer treball he escollit dues cançons d’intèrprets molt diferents però que exposen la situació amb to divertit. Sóc de les persones que penso que tot el que s’hagi de denunciar, és responsabilitat nostra no fer-ho, però a cops s’ha de fer de forma distesa perquè les forces controladores del moment, no hi parin tanta atenció. A la vegada estic molt convençuda que és una forma d’arribar a molta més gent.
Resumint diré: que tot el que sigui possible de fer amb PAU i si a més permet afegir-hi un somriure, és molt millor, però alhora tenint molt present no deixar de dir res per covardia.
LA GALLINETA – Lluís Llach
La gallineta ha dit que prou ja no vull pondre cap més ou a fer punyetes aquest jou que fa tants anys que m’esclavitza
I si em venen ganes de fer-ne em faré venir un restrenyiment, no tindrà cap més ou calent el que de mi se n’aprofita
La gallina ha dit que no, visca la revolució!
A canvi d’algun gra de blat m’heu tret la força de volar però, us ho juro, s’ha acabat! tinc per davant tota una vida i no pateixo pel destí, que un cop lliurada del botxí no ha d’haver-hi cap perill perquè m’entengui amb les veïnes.
I els galls que amb mi hauran de dormir els triaré sans i valents, que n’estic farta d’impotents que em fan passar nits avorrides. Que quedi clar per sempre més, que jo de verge no en tinc res, i que, posats a fer, no em ve d’un segon restrenyiment.
La gallina ha dit que no, visca la revolució!
LA DANSA DEL SABRE – La Trinca
Quan escoltàvem per la ràdio el vot de la investidura amb tricorni i metralleta treu el cap la dictadura i ens quedem esparverats... garratibats
Quin cobriment que va agafar-nos quin espant i quin canguelo quan la veu enrrogallada va cridar “todos al suelo” començant a disparar... ratatata
Llavors ens diuen que a València per acabar de fer la guitza va la cosa adelantada i un catxondo els hi organitza unes falles pel febrer... Ai quin merder!
Ja ens veiem tots altra vegada ballant la dansa del sabre que si algú no se’n recorda és la dansa més macabra de les que es fan i es desfan... Oi tant!
Llavors, quina nit, quina nit! estàvem amagats sota el llit però amb serenitat i amb el cul apretat no en poséssim pas nerviosos!
Tranquil Jordi, tranquil que és la Guardia Ciivil tu tranquil. Ai mama, por!
I se’ns donava la consigna demà tots cap a la feina “porque aqui no pasa nada” segadors no esmoleu l’eina que podríem prendre mal... en general
I sobre tot serenitat! però si guanya el del mostatxo valdrà més estar borratxo i deixar-se de punyetes corre, agafa les maletes i no paris fins a Perpinyà... Ja s’ho farà! i l’endemà quan va arreglar-se quina cosa més estranya fins i tot els més escèptics tots cridaven “Viva España i viva la Constitució”... mira per on!
I visca el rei... vés quin remei! i és que no saps mai de qui carai has de refiar-te si serà per bé o per mal però ben segur que mai més res no serà igual.
